www.gem-malgrat.cat	A l'entorn de Portbou

Quan el temps a l’alta muntanya no es bo, o senzillament, si volem gaudir d’una sortida diferent, us proposem una caminada que combina el color blau del mar, amb els grisos de les muntanyes de l’Albera, passant pel groc de la ginesta florida. Barrejarem els pen-ya-segats del Puig de Cervera amb la bonica pujada a l’altiu cim del Querroig.... de ben segur que ningú en sortirà decebut.

Sortim del passeig de mar de Portbou, passant pel costat de la caseta d’informació i desprès pel monument a la sardana, arribant a la platja al costat d’un cartell de natura. Entrem al sorral i el creuem per cercar a l’altre costat un passeig de formigó que, arran d’aigua, ens condueix a les Tres Platgetes i posteriorment a la cala del Pi. Si l’onatge es fort, potser ens haurem de descalçar. També farem servir les mans en el flanqueig d’una roca on el camí de ciment s’ha esllavissat.

Deixem la cala del Pi per unes dretes escales i seguint en tot moment unes marques grogues, anem guanyant metres i resseguint el penya segat (atenció a les esllavissa-des!!!) en mig de terrasses curulles de figueres de moro. Així, amb poca estona arribem a la Punta de la Pedrera, on el camí inicia una davallada arran de l’abisme per creuar un petit barranc.

A l’altre banda, el terreny esdevé rocallós i de bon fer. Tot seguint les marques grogues iniciem un petit flanqueig per sota d’un esperó que a l’altra banda presenta una notable timba. Un cop acabat el flanqueig, el corriol s’enfila sense contemplacions i pel dret, sempre amb la presencia de figueres de moro per arribar a uns ressalts encara més verticals de roca sòlida que cal superar amb l’ajut de les mans.

Un cop superats, el camí s’ajeu i val la pena fer un bufet contemplant la pujada que hem fet i la vista espectacular que des d’ací s’ens ofereix, amb el poble de Portbou i el mira-dor del Claper com a teló de fons.

En pocs minuts arribem al Puig de Cervera (207 mts - 55’) on trobem restes d’antigues edificacions i també la fita fronterera nº 601. Bona vista de la propera població de Cerve-ra amb la seva important estació ferroviària.

Girem cap a ponent i resseguim la carena fins a un cim amb unes antenes, deixant una pista que pel vessant Nord transita a un nivell inferior. Continuant per la mateixa carena, en pocs minuts arribem al Coll dels Belitres (165 mts - 1h 15’), lloc de pas de la carretera que uneix Catalunya i França, on s’ubica l’antic pas fronterer. Abans de baixar a la carre-tera localitzem un antiga casamata o bunker de formigó que encara conserva part de la seva torreta giratòria amb la peça d’artilleria inclosa.

Creuem la carretera pel vessant Sud i pugem per l’altre costat per una pista que deixa una casa a ma esquerra i guanya metres progressivament. Ignorem a la nostra esquerra un corriol senyalitzat, al costat d’una barraca de pedra, que baixa directe a Portbou, i seguim la pista fins a una bifurcació sense senyalitzar o ens cal agafar el brancall dret amb forta pujada fins al proper Coll del Frare, on trobem un curiós contenidor metàl·lic de color verd i també una nova fita fronterera (599). Seguim sempre en direcció Oest, amb la fita inconfusible del pic del Querroig davant nostre. En un proper coll, deixem un brancall de pista a la nostra esquerra, i seguim caminant pel vessant Nord amb bones panoràmiques del poble de Banyuls de la Marenda i la seva vall amb plantacions de vinya molt cuidades. Uns minuts més endavant, la pista comença a baixar per conduir-nos al Coll de la Farella (309 mts - 1h 55’), des d’on iniciem un fort ascens en direcció al cim del Querroig pel seu flanc Sud.

Sempre amb la referència de les marques grogues, anem progressant per un esperó rocallós, ara pel Sud, ara pel Nord, guanyant el fort desnivell (328 metres) que ens man-quen per arribar a dalt. El camí, net i ben senyalitzat fa de bon seguir i ens condueix més enllà de la vertical del cim on, al peu d’un cartell, girem en direcció Nord per atacar un esperó de roca que obliquament superem sense problemes per encarar la darrera pitra-da i plantar-nos dalt del mateix cim, coronat per una antiga fortalesa i fortament ventat (Puig del Querroig - 2h 40’).

Cerquem un lloc arrecerat per menjar quelcom, tot contemplant la immensa panoràmica d’aquesta muntanya. Val a dirque els mateixos romans ja la feien servir de talaia uns centenars d’anys abans.

Un cop refets i ben abrigats pel fort vent que bufa, baixem fins al peu del esperó del cim a trobar el cartell indicador (abans esmentat), i continuem caminant, sempre en direcció Oest, pel camí que continua carenant pel vessant Sud en clara davallada fins al Coll del Rumpissar (senyalitzat), indret per on creuà la frontera el pensador Walter Benjamin en la seva fugida dels soldats alemanys.

Continuem en sentit Oest per terreny més obert i planer fins arribar a un ample pla on veiem la fita 597 (Pla del Ras - 555 mts - 3h). El sender segueix carenant, per bé que el deixarem per una ampla pista que ens cal seguir i quedavalla en fortes llaçades a la nostra esquerra en direcció a llevant. Baixem doncs cap al fons de la vall per la pista durant una mitja hora, descobrint al fons de la vall un petit embassament per abastar el poble de Portbou. Transcorreguda aproximadament aquesta estona, cercarem un rètolmig amagat al mig d’un matoll, que ens indica la baixada a peu cap el poble.

Iniciem la forta davallada i creuem una pista (que no cal seguir) cercant el corriol a l’altre costat de la mateixa (marques als arbres) que continua baixant fortament fins a les runes d’una casa pera deixar-nos en una pista secundària que ens condueix a una altre que seguirem cap a l’esquerra i que ens conduirà al fons de la vall.

Pocs metres enllà, arribem al mas de Budellers que coneixerem per les seves exube-rants palmeres i algun plataner gegant. Ignorant la pista que puja a l’embassament, con-tinuem davallant a frec amb la riera de Portbou per alguns trams asfaltats, creuant diver-ses propietats, no sempre ben cuidades, fins arribar als murs del túnel que suporten l’estació de ferrocarril i que ens cal creuar per arribar al mig del poble i, en uns minuts més al passeig de la Sardana on, al matí hem deixat els cotxes (4h 40’).

Cim del Querroig

Cal preveure en tot el trajecte la presencia molt habitual de la tramuntana, així com el portar líquid suficient per la manca de punts d’aigua. Evitar també els dies més calorosos del estiu.