|
||
|---|---|---|
Encara no son les 9 del matí que pugem amb el cotxe per la carretera gebrada que porta a l’estació de St. Pere dels Forcats. Els esquiadors, encara dormen i una absoluta tranquil·litat regna al pàrking de l’estació on, malgrat el fred viu que hi fa, anem sortint del cotxe per preparar el nostre material. L’objectiu es pujar per el clàssic Vermicelle, estret i estètic canal que solca la paret per la seva part més occidental. Molt aviat però, ens hem de desdir del nostre propòsit, doncs la neu no es molt abundosa i no sembla que el corredor estigui en molt bones con-dicions.
Decidim aprofitar el dia i, malgrat que deixem al cotxe el material d’assegurança, carreguem amb el piolet i els crampons, i enfilem amunt per remuntar la paret per alguna canal que estigui amb millors condicions, o si més no, amb menys di-ficultat que l’esmentat Vermicelle.
 Deixem a la nostra esquerra (Est) la guixeta de l’estació i
també el telecadira del Molí per accedir a un tall del
bosc on hi passen uns cables elèctrics. L’absència
de vegetació, facilita en un primer moment la progressió,
per bé, que mes amunt tornem a mig del bosc doncs uns pedregams
dificulten molt el caminar-hi. Uns centenars de metres de pujada i anem
a parar de front a una pista de color verd, al costat mateix d’un
gran dipòsit de pedra per emmagatzemar aigua (château d’Eau),
tal i com el mateix nom de la pista ens assenyala. La seguim per la seva
vora en direcció Est fins a retrobar de nou el cable del telecadira,
que remunta-rem fins al seu final, tot resseguint una bona traça
de raquetes de neu, mentre els primers esquiadors ens passen pel damunt,
còmodament asseguts.
No trigarem molta estona a arribar al Pla de Cambresdase (1.950 metres), punt de confluència de gairebé totes les pistes de l’estació. Per sobre del mateix, trobem un petit telesquí (telesquí del pla), que resta tancat per manca de neu. Una pista verda (la Petite Fontaine), igualment tancada, ens permet anar pujant amb comoditat per una neu trepitjada per les màquines i que es manté glaçada.
Al final de l’arrossegament, retrobem la traça de raquetes que, torrent amunt, ens segueix apropant al circ de muntanyes que ara ja molt més a prop, guanya en espectacularitat. El gel cobreix tot el roquissam, en canvi, la neu no està gai-re consolidada i fa que de tant en tant ens hi enfonsem d’allò més. Uns trams bonics per dins del mateix torrent, donen pas a uns blocs incòmodes, que dei-xem definitivament enrera per arribar al mateix peu de la paret, d’aspecte gèlid. (2h10’ des del cotxe).
Valorem el que podem fer per accedir al cim i, finalment decidim remuntar la ca-nal central, no en gaires bones condicions, però bastant assequible (35-45º) i, no triguem gaire a posar-nos crampons i agafar els piolet a la ma per evitar sor-preses al mig del pendent.
La neu es molt canviant. Tant aviat trobem neu molt dura com ens enfonsem fins més amunt del genoll, fent grinyolar les pedres amb els nostres crampons. No hi ha traça i el pendent es mantingut i la tasca feixuga. Pugem ben acostats a la paret rocallosa que delimita la ampla canal i, poc a poc guanyem metres i notem la verticalitat al nostre voltant. Al terç superior de la canal, un ronyó de roca, que travessem pel vell mig, ens permet un petit bufet, un centenar demetres encara per sota de la carena.
Elfredesmoltviu.Malgratqueespropdelmigdia,restemencarasotala penom-bra de la cara Nord. La sortida de la canal, es protegida per una cornisa, per bé que no massa gran. A mida que ens hi acostem, la neu esta en millors condi-cions (dura) i el pendent es redreça fortament (45º). Fem els darrers metres cercant el millor pas per superar l’esmentada cornisa i guanyar la seguretat de la carena, banyada per un sol que sembla més del mes d’abril que no pas del de febrer.
Estem, sens dubte en el millor mirador de la Cerdanya. Al Nord, veiem múltiples nuclis de població com Montlluís, Les Angles i Font Romeu amb els seus domi-nis esquiables, i un munt més fins que la nostra vista es perd a les envistes de Puigcerdà. Cims com el Carlit i els Perics no ens passen per alt, així com el Puigmal, Torre d’Eina, Nou Fonts, Canigó, etc...
Som a l’hivern i no podem trigar gaire a tornar reprendre el camí de baixada cap a l’estació on tenim el cotxe. Per fer-ho, desfem el camí fins a la sortida de la canal, on veiem uns centenars de metres per sota nostra, la traça que hem fet i que es perd en la foscor de la cara nord. Guanyem una rera altre, les pun-tes més occidentals de la muntanya i lentament, deixem enrera un terreny abrupte per entrar en la dolçor d’un ample llom esquitxat per petits pins que ens portaalcapdamuntdelespistesdeldominiEyna-Cambred’Ase.Traiemelscram-pons i desfem camí per pistes tancades per manca de neu (Les Rhodos) fins a trobar un telesquí en funcionament (Font Petite). Al seu costat, seguim dava-llant, ara acompanyats per esquiadors, per una pista vermella (Paul Ribeil) que ens du sense més dilació al ja conegut pla de Cambresdase.
Ens caldrà encara resseguir dues pistes blaves més (Clots des Gentianes-La Petite Combe), a estones amb neu molt dura que ens dona més d’un ensurt, per arribar de nou a una pista verda de retorn, molt a prop ja de la guixeta de l’estació i també del cotxe.
Bé, no em pogut pujar al Vermicelle, però esta clar que hem aprofitat el dia.
Com podeu veure, no es un recorregut de dificultat tècnica, però molt recoma-nable i elegant per pujar al cim i sempre en un ambient sever d’alta muntanya. Nota:S’assenyalen els noms de les pistes d’esquí com a referència per si poden servir d’ajuda a la repetició de l’itinerari. |
Després de molts anys de anades i vingudes a la Cerdanya francesa,
i d’admirar el cercle feréstec de Cambresdase, ja estàvem
trigant massa a fer-hi una esca-pada. El circ Nord d’aquests
pics, es amagat i salvatge, solcat per innombrables canalsdevariadesdificultatsyquesempreensportenpropdelcim,comsi
anes-sin a cercar el sol per sortir de les penombres d’aquest
vessant que en tot l’hi-vern resta sense veure’l.
Uns
metres per sobre nostre (Est), arribem al cim central del Pic Cambresdase
(2.750 metres - 4h30’ des del cotxe) on, “parem
taula” i recuperem forces per la davallada.