Quan rebo el llibret de la propera sortida, m’il•lusiona la seva presentació impecable i la quantitat d’informació aplegada: sols el paper transpira ganes de participar. Aquesta vegada és una sortida breu, de mig dia. El trajecte en cotxe és agradablement breu, i això em fa reflexionar, un cop més, en la necessitat de conèixer les coses properes abans d’anar més lluny.

Deixar de trepitjar asfalt, sentir la frescor de l’aire a les galtes, ensumar la humitat verda i regalar la vista amb llum i distància; sensacions que renoven, que netegen el pensament i et fan sentir més viu. I això, juntament amb el bon humor i la companyonia que es respira fa gaudir d’un sentiment de pertinença sense lligams a un grup, però també a un poble i a un territori. Tornem a casa omplerts de l’energia que totes aquestes coses ens donen: és un massatge suau a tot el cos i a la ment que ens permetrà seguir funcionant la resta de la setmana amb una altra cara.

Maria Carretero