Bon dia companys!!

Aquesta no és la història de la pujada al cim del món, ni explica cap rècord mundial, és un petit relat d’algunes de les meves activitats d’aquest estiu, que dintre de les meves limitacions tècniques, físiques i mentals m’he atrevit a realitzar.
Com cada any, les dues primeres setmanes d’agost hem anat a explorar a Escuain, que com ja sabeu, es troba al mig del Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut. Tenim molts objectius; fer l’inventari de cavitats, el control de geleres, l’estudi de la fauna cavernícola…, però el més important de tots és la recerca i exploració de noves cavitats amb un objectiu clar: trobar-ne una que connecti amb el Sistema Badalona (-1.150 m.), que en èpoques passades havia estat rècord mundial de profunditat, ara el nostre objectiu és força més humil.

Enguany l’aproximació i el transport del material han estat ràpids, hem pujat uns 1.000 kg. de material tècnic superant un desnivell de més de 1.000 m. en poc més de 4 minuts. L’invent es diu helicòpter, ha estat bonic i curiós i les nostres esquenes ens ho agrairan molts anys.
Dividim la zona C d’exploració i fem 4 equips de treball de 4 persones, amb un material mínim d’exploració per prospectar per equip que consta de: material de progressió vertical personal, material de topografia, gps, espitador amb 10 espit i xapes amb els seus corresponents maillons. Tot i els nostres esforços aquest ha estat un any de transició, he reequipat amb parabolts l’avenc de la Bufona (C-20) fins -400 m. on farem el campament subterrani de 2009 i a esperar tenir més sort.

Són curioses les ironies de la vida. Fa uns mesos vam anar al Pedraforca a fer un avenc bonic i molt poc freqüentat, l’Avenc dels Escaladors. La filosofia de la sortida era desconnectar de les exploracions de la Ferla (Garraf), que després de mesos de treballs havien arribat a un punt mort. A la base de l’avenc i mentre els meus companys de sortida baixaven em va donar per jugar amb la paret i grimpar una miqueta, la curiositat i la sort varen fer la resta. El resultat de tot plegat és una nova zona d’exploració d’unes dimensions brutals. Ara som a -160 m. de profunditat, li hem donat més de 500 m. de recorregut nou i encara no està tot dit; el potencial és prou gran.

Després de tantes exploracions i dies de foscor necessitava una mica d’aire. Vaig contactar amb el Quico Murillo de forma casual, ens coneixíem d’una sortida d’escalada a Margalet (Montsant). Haig de dir que és un company fantàstic del qual em queda encara molt per apendre.

Aquests darrers dies hem anat a escalar al Pedraforca (via Luichi i via Pani House) i una via clàssica a Montserrat (via dels Sostres de l’Aeri). Veure com es fan reunions amb pitons i com s’asseguren els llargs amb friends, tascons… ha estat tot un luxe i m’ha servit per renovar algunes peces del material d’escalada que estaven en desús, alhora que m’obliga a posar-me un altre cop les piles en lliure: tot sigui per assolir nous reptes i aventures.

Aquest dissabte sortim amb el Miguel Figueras a les 18:04. Objectiu: la Matagall-Montserrat. No he entrenat tot el que m’hagués agradat, el patiment és part de la vida, però això ja és una altra història.

Sóc una persona tranquil.la que de tant en tant es cansa de ser-ho, però el més important de tot és gaudir d’una bona companyia i no perdre mai la il.lusió.

Brauli