5,15 h de la matinada.

És molt aviat, massa hi tot, però el primer raid de copa catalana ens espera.
Els raids són curses que es desenvolupen per entorns naturals, en aquest cas per les contrades de Cambrils. Tota la cursa és d’orientació, ens marquen els punts de control per on hem de passar i cada equip decideix quin es el millor recorregut per arribar-hi.
En aquesta ocasió l’equip el formàvem en Xavier Julià, Jordi Masats i jo.
Comencem puntuals, a les nou del matí, amb una prova d’orientació urbana per després continuar amb un sector de BTT. En aquest sector perdem uns minuts preciosos per culpa d’una punxada “ s’ha de cuidar la mecànica”; nervis, presses i a recuperar el temps perdut.
A l’arribar al següent sector, un trekking, ens adonem que anem en segona posició; hem avançat tots els equips que ens havien passat per la punxada, es deuen haver perdut pels camins. Això ens anima i ens fa augmentar el ritme per no perdre la posició.
Un altre sector de bici, un ràpel de 30 metres, més bici i la prova reina: 8Km de patins en línea. Un drama, a la primera corba em trobo en Xavier estès a terra, i jo amb la meva tècnica depurada al intentar-lo esquivar també paro per terra, no portem ni 300 metres i ja anem nyafrats.
Això serà més dur del que ens pensàvem. Total, a mig tram ens els traiem i continuem corrent, serà més ràpid així.

La cursa no para, deixem els patins i enllacem un altre sector de trekking per continuar amb l’últim sector de bicicleta. Aquest sector ens servirà per tornar a Cambrils.
S’hi afegeix la dificultat de la nit, la poca llum i les presses ens fan cometre algun error d’orientació, que per fortuna solucionem aviat.
Tots els sectors tenen hores de tall, i en aquest últim l’hora se’ns tira a sobre. La nit i algun error ens obliga a fer algun sprint fins a meta.
Després d’onze hores i mitja de cursa ininterrompuda arribem a la meta amb dos minuts de marge. La constància i una bona orientació ens fan quedar en segona posició.
Abraçades, fotos, felicitacions, ja hem acabat, i de camí cap a casa tot i el cansament ja estem pensant en la propera...

Jofre