Fotos sortida

Cingleres agrestes, graus, masies, corriols agosarats, tot això i molt més trobarem en aquest espai singular que sembla modelat en el taller d’un escultor. Com que també som ala tardor, s’hi coneix la mà d’un pintor que ha dotat de diversos tons cromàtics tot allò que ens envolta. Turons i roques vermelles, en contrast amb el verd dels camps, diversitats cromàtiques dels marrons dels boscos..., tot es una festa de la que, per gaudir-ne, només cal sortir a caminar i deixar-nos portar pel seu encant.

Un ventall d’itineraris, senyalitzats per la UEC Vall de Tenes, ens dona la ocasió de fer-ho amb seguretat i d’aprofitar la seva coneixença per descobrir els millors indrets. Nosaltres escollim per l’ocasió un itinerari força circular que ens permet descobrir la part més meridional dels cingles i alguns dels llocs més emblemàtics, com l’antiga parròquia de Bertí o el Santuari de Sant Miquel del Fai.

L’itinerari, senyalitzat en verd, comença al costat de l’església de St. Vicenç, al poble de Riells del Fai. Cerquem allà el costerut carrer Camí de Can Quintanes (Est), girant a l’esquerra a la primera cantonada per continuar pujant fortament pel carrer del Serrat d’en Gerri. Quan aquest planeja, estem al principi del carrer Tenor Viñas, que te direcció Sud. Cal deixar-lo i continuar per un carrer més estret que puja de nou cap a llevant fins a sortir de la urbanització per una pista que molt aviat pren direcció Nord-Est.

Passem per algunes cases que son a prop del camí, apropant-nos poc a poc a Can Quintanes. Abans d’arribar-hi, i desprès de creuar un torrent, deixem la pista i prenem un corriol (marques verdes) que s’enfila a cercar una nova pista que seguirem a la dreta passant molt a prop de la casa, encara habitada. Creuem un mur de pedra i seguim de planer, sempre seguint les marques verdes. Aviat el camí comença a pujar vorejant camps conreats i fen giragonses fins assolir el Serrat de Can Quintanes (515 mts, 45 minuts). El turó de les Onze hores, i la seva cinglera, orientada al sud, s’ens mostra en tota la seva llargària.

Per pujar-hi al capdamunt, ho farem pel bonic grau del Traver deixant la pista que mena al coll de Can Tripeta, i seguint un corriol senyalitzat en color taronja que, des del mateix serrat s’enfila primer en direcció Nord per poc després resseguir per sota la cinglera en clara direcció Est.

El camí es mig tapat per la vegetació amb abundó d’esbarzers, pero millora a mida que ens acostem al grau. Unes curtes giragonses amb bon empedrat, ens ajuden a superar-lo. Deixem a l’esquerra el corriol que mena a la cova de la Guilla, i en poca estona més som al cim del grau que per l’altre costat mena a una pista que ens cal seguir cap a la nostra dreta (Est) fins a una propera cruïlla, prop de Can Mestret, on retrobem la pista que ve del Coll Tripeta, lloc on fem una aturada per recuperar forces (35 minuts des de can Quintanes).

Al cap d’una estona de repòs, caminem uns metres per la mateixa pista cap a llevant fins arribar a una balconada de la cinglera amb bones vistes del Clot de Bellobir. Aviat veurem a la nostra esquerra l’inici d’un corriol (senyals verds) que remunta cap al Puig Ciró, tot resseguint la cinglera i amb bones vistes sobre el Figaró i el Massís del Montseny. ( Puig Ciró 864 metres - 15 minuts des de la pista).

Continuem de planer, sempre vora la cinglera per un camí ben cuidat i farcit de cirerers d’arbós que voreja algunes petites baumes i que en direcció nord ens apropa a una masia habitada (El Sot del Grau), que deixem a la nostra esquerra. Pocs metres més enllà , trobem una taula i dos bancs de pedra, al costat d’unapista que, seguirem cap a la dreta sense deixar els senyals verds, i que ens du a una altre amb senyalització de GR (GR-5) que va de Sant Miquel Sesperxes fins a Puig Graciós.

En el trencall, girem a la nostra esquerra (SO) i seguim un bon tros per la bona pista que en unes marcades reblincones i en suau baixada ens apropa a Sant Pere de Bertí. (Sant Pere de Bertí – 802 mts.40 minuts des de Puig Ciró).

Parròquia documentada des del segle XI, compta avui en dia amb la mateixa església de St. Pere, la rectoria i Can Magre. Podem observar que molts camps dels seus voltants, estan perfectament llaurats i cuidats.

Pocs metres abans d’arribar a l’ermita, deixem la pista que resseguíem i agafem un camí que s’enfila a un marge (PR C-33) en direcció a “La Trona” segons resa en un cartell. Dalt d’un turó veurem aviat les runes de Can Barnils, que es on ens condueix el PR. (Can Barnils 879 mts - 10minuts des de St. Pere).

Aquest mas, del segle XIV i esmentat per Eimeric de Centelles, es troba avui dia cobert de vegetació i gairebé del tot ensorrat.

Malgrat ser la tardor, el sol encara escalfa, i per això, cerquem una ombra prop de les runes, per dinar-hi i reposar un xic.

Reprenem el nostre camí, encara per el PR, travessant una zona devastada pels incendis del 1994. Creuem el Torrent de Puig Fred i arribem de planer a la pista Centelles – St. Miquel del Fai. Abandonem en aquesta cruïlla els senyals del PR que segueixen cap al NE i girem a la nostra esquerra, (SO) amb lleugera baixada.

Reprenem també en aquest punt els senyals verds fins una propera cruïlla, on deixem un bonic bosquet i una desviació a la nostra dreta, i una pista que puja fortament pel costat esquerra. Seguim doncs, de front fins arribar a les runes del Soler, al costat mateix de la pista. (El Soler801 mts - 30 minuts des de Can Barnils).

En aquest punt, els senyals verds i son presents, i sembla que no hi ha d’haver cap problema, però la descripció que dúiem, no coincidia del tot amb el que veiem sobre el terreny, pel que vàrem decidir seguir la nostra intuïció. Així doncs, deixem les runes a la nostre esquerre, i també les marques verdes presents en l’indret. Seguim per la pista de planer en direcció NO i deixem una propera cruïlla a la dreta per continuar baixant per la mateixa pista. Pocs metres enllà, retrobem alguna senyal de color verd, pero el terreny ja no es perdedor i baixem cap a St. Miquel del Fai sense més dubtes.

A ponent, ens acompanya en tot moment el cim del Serrà, així com el campanar de St. Quirze Safaja i el Sanatori de Puig d’Olena. En el fons de la vall, trencat per innombrables cingleres, es comença a endevinar el llogarret turístic del Santuari del Fai, just a la confluència dels rius Tenes i Rossinyol.

La nostra pista, baixa sense contemplacions, apropant-nos cada cop més al Torrent del Rossinyol, que creuem a gual, no sense admirar abans la Roca Gironella, que forma en aquest punt un curiós cingle en forma de semicercle i que fa que en crescudes del torrent, es formi un bonic saltant d’aigua. (Roca Gironella 562 metres – 40 minuts des del Soler). Arribem així a una pista asfaltada que prenem en sentit descendent en direcció al Fai. Desprès de passar pel davant d’una casa, en un revolt de la carretera, agafem un camí de baixada que en pocs metres ens mena a un aparcament, al costat del Pont sobre el riu Rossinyol i el pas de la Foradada, accés al recinte de St. Miquel que fou construït l’any 1592, per a facilitar-ne l’accés. (Sant Miquel del Fai 470 mts -15’ des de Roca Gironella).

Uns metres més enllà de la Roca Foradada, i abans de traspassar la porta de ferro que dona accés al recinte, trobem un pla que actualment es emprat com a aparcament pels treballadors, i que es d’on surt el camí de baixada que ens menarà de nou a Riells del Fai, lloc on hem deixat els cotxes. Abans d’agafar el camí, ens apropem al priorat Benedictí amb la intenció de visitar-lo, però els 7 €que ens demanen a cadascunper fer-ho ens semblen abusius i ens en desdim ràpidament.

En el recinte, construït sota una gran balma en les confluències dels rius Rossinyol i Tenes, hi conviuen una església romànica i un casal gòtic, datat de principis del segle XV. En el seu màxim esplendor, hi conviurien uns 10 monjos, fins a la seva decadència a finals dels anys 1500. Més tard, va ser declarat d’interès turístic. El seu recorregut, inclou també la visita d’unes profundes coves.

El conjunt es harmoniós i dos caigudes d’aigua properes al monestir, el fan encara més bonic.

Tornem sobre les nostres passes fins a trobar el pla esmentat anteriorment (pàrking), on trobem unes escales que en sentit descendent ens menen a un corriol i a un bon exemplar de roure. També, veurem a l’altra banda del riu a capella restaurada de Sant Martí del Fai i una central elèctrica, a nivell del riu. El camí, molt fressat, fa de bon seguir i sense més entrebancs, arribem a un pla al damunt d’una llosa. Deixem un camí a la nostra esquerra i seguim en direcció sud fins a trobar un tram empedrat que fa unes reblincones. Aviat arribem a les primeres cases i prenem la pista a ma esquerra que planeja en direcció a Riells. (Barri de La Madella - 321 mts 20’ des de St. Miquel del Fai). No gaire més enllà, passem una tanca i seguim de front per una pista planera, que envoltada d’oliveres, ens condueix a Riells, on ens retrobem amb els nostres vehicles. (Riells del Fai - 322 mts 20’ des de La Madella).

Cal assenyalar l’absència d’aigua en tot el recorregut, cosa que cal tenir en compte a l’hora d’afrontar el recorregut, sobre tot en dies calorosos. Pel demés, la caminada no presenta grans desnivells i es assequible a tothom .

Eduard Serrano