L'Alta Ribagorça20-21
d'octubre del 2007
El cap de setmana del 20 i 21d'octubre, com va
essent habitual als darrers anys s'ha dut a terme l'ascensio d'un
cim de 3.000 metres al Pirineu, aquest cop el cim escollit va ser
el Bessiberri sud a l'Alta Ribagorça i fins alla ens vam
reunir una quinzena de companys del GEM.
Dissabte a la tarda despres de haver carregat forces iniciem pel
darrera del Balneari de Caldes de Boi un costerut cami a traves
de boscos caducifolis on la tardor esta en plena ebullicio, un
autentic espectacle pels sentits acompanyats en tot moment per
les juganeres i neguitoses aigues del barranc de Llebrigueto, al
arribar al pla de la cabaneta descobrim una cabana lliure acabada
de aixecar fa pocs messos amb tota mena de petits luxes: matalassos,
llar de foc amb llenya, llum amb plaques solars... i davant aquesta
temptacio donem aqui per acabada la jornada, i deixen per dema
els 300 metres de desnivell que pensavem assolir avui fins als
estanys de Gemena, finalment la decisio es mostra encertada davant
del constant vent que bufa, la forta baixada de temperatures nocturnes
i sobre tot poder gaudir de una inolvidable estona tots plegats
al caliu del foc fins que poc a poc ens anem retiram a les tendes
que tenim plantades.
El mati de diumenge s'aixeca esplendid convidant-nos a a contemplar
la Vall de Boi desde les alçades, no matinem el que seria
desitjable, el maleit fred a qui mes o a qui menys ens fa fer el
ronso, tot i aixi a la primera pujada tots ens acalorem i despertem
de cop comencem ben aviat a esbufegar, la pujada es forta i mantinguda
fins arribar al primer estany, el Gemena de Baix, l'esforç es
ben recompensat per la vista que apareix davant nostre, un bonic
llac en forma de vuit ambun parell de petites illes al seu interior,
aixo nomes es el principi... per sobre d' aquest un altre , i mes
tard un altre i aixi fins assolir la base del pic de Bessiberri.
Una fatigosa tartera final ens duu fins al punt mes alt, un privilegiat
mirador sobre Aiguestortes. Malauradament el fred i el fort vent
que bufa del nord no ens deixa gaudir del paisatge tant com es
mereixia aquest,rapidament trepitgem el seu cim ens saludem a correcuita
i tornem a enfilar sense dilacions el cami de baixada, l'objectiu
que alguns tenen al cap de enllaçar fins al Comaloformo
queda descartat rapidament fins un altre ocasio, tot i aixi ens
retrobem per sota del coll i a recer del vent per menjar, beure
i comentar la batalleta personal de cada un. La baixada avui sera
llarga i cada un agafa la seva marxeta fins i tot algun agossarat
es capbussa a les “tropicals” aigues del llacs de Gemena.
Un cop arribats a les tendes i aquestes ja recollides, el sol de
mitja tarda es tant agradable que a tots ens costa d'aixecar el
cul d' aquest petit paradis i posar-lo direccio a casa. De baixada
tonem a quedar embaladits gaudint de la magia d' aquest boscos
als que l'hivern ja els hi truca a la porta, i l'any que ve, mes...
|
