www.gem-malgrat.cat	Una caminada per Montserrat

Una Caminada per Montserrat.

Després d’un temps de parlar-ne i de no haver trobat el moment escaient,arribem aun cap de setmana que ens permet d’aproparnos a la muntanya de Montserrat per poder fer-hi una caminada i sortir del tòpic d’anar-hi per visitar solament el monestir i comprar-hi mató en mig del bullici tradicional de cada diumenge.

De bon mati agafem el nou i sofisticat cremallera que en un plis-plas ens du al davant mateix de la plaça del monestir. A aquella hora el petit tren va gairebé vuit i la tranquil·litat regna encara a l’entorn del santuari. Nosaltres comencem a fer camí en direcció a Collbató tot aprofitant la fresca.

Evidentment, hi ha múltiples opcions per anar del Monestir fins a Collbató, i ho podem fer tan llarg i complicat com volguem, però com que el camí de tornada supera un bon desnivell, l’anada la farem per un camí senzill, força planer i també de bon fer.

 

Així, sortim del costat mateix de l’estació superior del cremallera pel camí emporlanat que baixa en direcció a Monistrol (GR-5/96). Al cap d’uns minuts, deixem el GR i girem a la dreta (senyalitzat), sempre per camí cimentat, i seguim en direcció a La Santa Cova pel passeig dels misteris. A les envistes de l’edifici, un cartell ens assenyala un corriol que neix a l’esquerra (Collbató-coves del salnitre). El camí de terra, va de planer en mig d’una ufanosa vegetació. Més enllà, creuarem el llit d’un torrent mitjançant unes escales i unes baranes, habilitades arran dels incendis de l’any 1994 i sobretot de les riuades de l’any 2000. Deixarem a la dreta un camí que pujà a Sant Miquel i arribarem suaument cap el proper coll de Serra Llarga on el corriol, ple de còdols, comença a baixar.

Davallem metres per un tram ple de giragonses on les dreceres no son gaire útils (Les Girades), travessem el torrent de la Bellasana i arribem a un tram de camí “calçat” que voreja un mur amb bones vistes sobre el clot d’en Casanellas. No ens cal caminar gaire més per arribar a una nova cruïlla, on seguirem de pla pel camí de les Feixades (senyalitzat).

 

Entrem en un llarg tram de flanqueix, sempre uns metres pel damunt de la carretera Monistrol-Collbató i amb el poble ja visible al damunt d’un turó. Travessem el torrent Fondo i desprès d’un altre llarg flanqueix amb restes d’alguns despreniments, arribem a unes ziga-zagues que en uns darrers metres de pujada, ens deixaran a l’entrada de les Coves del Salnitre, d’interèsgeològic i que resten obertes per a visites guiades.

 

Aprofitem els bancs de pedra que hi ha a l’entrada de la cova per fer un bon i assolellat esmorzar i agafar un xic de forces.

 

Mitjançant unes escales de pedra, baixem a un aparcament i seguim per la carretera asfaltada fins a l’àrea recreativa de l’ermita de la Salut. En aquest punt, deixem la carretera, girem a la nostra dreta, passem entre l’ermita i l’àrea recreativa i baixem uns graons que ens deixen de nou a la carretera asfaltada, a prop d’un corriol (senyal) que en pocs minuts en deixa en els primers carrers del poble de Collbató (3 hores des del monestir de Montserrat).

 

Desprès de prendre un cafè a la plaça de l’església, continuem pel carrer Pau Bertran fins les darreres cases del poble, on a la vista d’un senyal, agafarem a la dreta el camí vell de Collbató al monestir i poc a poc anirem deixant enrera els oliverars per entrar en un bosc de pins.

 

A partir d’ara, ens cal remuntar una gropa de pedra, molt perdedora si no fosper les taques grogues que hi anem trobant. Al seu damunt, només ens caldrà resseguir sense cap mena de problema allò que encara avui ens dona la sensació d’haver estat una important via de comunicació.

 

Ràpidament guanyem metres mitjançant dos pronunciats revolts fins a l’entrada d’una petita cova (Les Bagasses – 475 metres), lloc on el camí comença a flanquejar cap a la dreta (Est) creuant sengles torrents i alguns serrats amb pendent més moderat que fins ara.

 

Seguim caminant amb bones vistes sobre Collbató i els seus entorns fins a trobar-nos amb una gran senyera pintada al damunt d’una roca, ben visible des del mateix poble. Un xic enllà, trobem una balconada al peu d’un espadat; son La roca Llisa i La roca dels Polls, tot just abans de fer dues grans zigua-zagues (Les voltes) per una ample carena.

 

Poc a poc anem apropant-nos al Torrent de La Font Seca, i arribem a una important cruïlla de camins (senyalitzat). Si seguim per la nostra dreta, anirem cap el pla i l’ermita de Sant Miquel,el de l’esquerra, puja al Pla de Les Taràntules i a l’ermita i l’estació superior del telefèric de Sant Joan.

 

Agafem la darrera opció i guanyem metres pel marge esquerre del torrent mitjançant unes voltes molt marcades fins travessar un primer collet. Passem entre dues agulles per continuar durant una estona flaquejant el torrent i apropar-nos poc a poc a la carena. Deixem ven aviat a la nostra esquerra i a l’altra banda de la canal, l’ermita de Santa Caterina.

 

Per fi arribem al capdamunt de la serra de Sant Joan molt a prop de l’ermita del mateix nom, a la qual accedim en pocs minuts, retrobant també l’ample camí que en 5 minuts més ens du a l’estació superior del funicular de St. Joan i a l’exposició de l’aula de natura. (1h 30’).

 

Després de recuperar forces, iniciem la davallada cap al monestir. Per fer-ho escollim un camí que ens permetràapreciar algunes boniques raconades de la muntanya, inclòs la escalinata construïda entre la panxa del Bisbe i el Monestir.

 

Passem per sota del pontet de l’edifici de l’aula de natura i arribem a una primera balconada amb bones vistes de la regió de la Tebaida i de l’ermita de St. Benet. En un primer revolt agafem un camí que davalla a la dreta del que seguim (1 minut) i que ens mena a travessar zones d’alzinar, boix i grèvol alternades amb roquissam conglomerat típic de la zona. Ens caldran 5 minuts més per arribar al peu de la Gorra Marinera i trobar una nova cruïlla a la dreta amb el camí que hem de seguir per baixar en direcció a l’ermita de Sta. Anna. Creuem alguna zona més humida amb la visió de la Panxa del Bisbe al davant. El camí puja per un roquissam i arriba al pas del Trencabarrals, sota l’agulla del mateix nom (12 minuts). Creuem el pas amb atenció i retrobem l’alzinar per on caminem suaument per arribar en cinc minuts més al Pla dels Ocells, important cruïlla de camins.

 

Seguim pel camí de la dreta que voreja la vall i després de creuar un petit despreniment, pugem fins a tocar de La Panxa del Bisbe, on comencen les escales cimentades que baixen en direcció al Monestir que de tant en tant ja albirem força metres per sota nostre, entre mig de les alzines.

 

Ja davallats una bona quantitat d’esglaons, trobem un trencall a la nostra dreta que hem de ignorar i que porta a les runes de Sta.Anna.Gairebé d’immediat ens trobem a la placeta del mateix nom (30 minuts) on hi veiem el trencall a l’esquerra que puja cap a St. Benet.

 

Continuarem baixant per les escales fins a l’espectacular pas dels Francesos (35 minuts), guarnit amb un passamà de seguretat. Creuat el pas, unes reblincones ens menen al fons del torrent de Sta. Maria que creuem per un pontet de fusta per continuar caminant enlairats per l’esquerra del torrent. Fem les darreres marrades baixant més escales i desprès de creuar un alzinar sortim al pont de ciment sobre el torrent al costat d’una zona feta malbé per els aiguats. Desfem les darreres escales per arribar finalment al Monestir de Montserrat (45 minuts), al costat de la nova estació del cremallera que no trigarem en agafar per baixar de nou al pàrking de l’estació de Monistrol on retrobem de nou els vehicles.

 

Cal dir que es un bonic recorregut que ens permet conèixer un sector de la muntanya de Montserrat i que de ben segur us deixarà del tot satisfets si us animeu a fer-lo. Cal però anar proveïts d’aigua i evitar els dies més calorosos.

Eduard Serrano