El grup d’espeleologia del GEM, va iniciar un estudi inèdit sobre les mines del Parc Montnegre-Corredor a finals de 1999, que encara esta en curs.

L’activitat és centra en la recerca de cavitats naturals i mines, amb l’objec-tiu de fer un inventari el més actualitzat possible.

Un cop trobades les cavitats, l’estudi es centra en la topografia, desobs-trucció, anàlisis de la fauna cavernícola, reportatge fotogràfic, recopilació històrica de les explotacions mineres, etc.

Mines del Montsant

En l’actualitat tenim inventariades les següents cavitats:

1 - Forat bufador
2 - Avenc de les Aranyes o de Perset
3 - Avenc de l’Arola
4 - Mina de l’Aram
5 - Avenc de Can Pallofa
6 - Mines de les Tres Veritats o del Montsant
7 - Mina d’Aigua de Can Pica
8 - Mina amagatall de Can Pica
9 - Cova del ‘Pitxi’
10 - Mina d’Aigua de Can Buch
11 - Mines d’Aigua del Safareig
12 - Mina de Can Borra
13 - Cavorca de Roca Andera
14 - Mina de Forn de Calç
15 - Mina de Marbol
16 - Mina d’Aigua de Sant Pere de Riu
17 - Mina d’Aigua Sot de l’Infern
18 - Mina d’Or
19 - Mina de Can Burgada
20 - Mines d’Aigua d’Hostalric
21 - Mines de Can Palomeres
22 - La cova del Parador
23 - Amagatall de bandolers d’Olzinelles
24 - Mines d’Aigua de Can Soler
25 - Mina Villa Encarna

Al Montnegre podem trobar un gran nombre de corriols i camins secun-daris, tranquils i de gran bellesa per la pràctica de la BTT o del sende-risme.

Destaquem l’Església d’Hortsavinyà al bell mig del Parc com el monument més emblemàtic, no obstant el Convent de Roca Rossa, ara en ruïnes, insinua una gran activitat en aquest lloc, i el confirmen les ermites, les carboneres, els forns (de calç, de maons i de pa), les mines i les masies entre d’altres.

Les Mines de les Tres Veritats o mines del Montsant

Són les mines de coure més importants del Montnegre, en recorregut i desnivell, aquest conjunt consta de tres mines, dues de les quals es necessita corda per baixar, i la tercera i més grossa la podrem recorre a peu, tot i que consta de tres plantes.

L’Ajuntament de Tordera va absorvir tots els territoris que pertanyien al desaparegut municipi d’Hortsavinyà, tenim documents de 1913 que de-mostren que les mines encara estaven actives.

Com arribar-hi:

Des de l’església d’Hortsavinyà anirem cap al coll de Palomeres direcció la urbanització Sant Llop, continuarem per la pista principal fins trobar-nos un gran dipòsit d’aigua a mà dreta, i tot seguit una bifurcació, deixarem la pista principal que baixa per continuar recta que una altre de secundaria. A un quilòmetre aproximadament trobarem un camí a mà dreta tallat per una barrera, la barrera és un tronc de fusta pintat de color blanc i vermell, hi ha un rètol indicant les masies de Can Caselles i de Can Montsant, passada la segona masia, i a pocs metres trobem Els Roquetells, és un mirador natural d’on podrem observar el Montseny i totes les valls de la cara nord.

Bé, després dels Roquetells, continuarem per la mateixa pista que porta-ven fins trobar una bifurcació, agafarem la pista de l’esquerra, deu o quinze metres més amunt deixarem el cotxe, hi ha una petita esplanada.

Des de l’esplanada hem de remuntar uns vinc o trenta metres per un corriol, abans d’arribar a la boca de les mines trobarem ruïnes d’antigues edificacions i canalitzacions, continuarem amunt fins trobar la primera i segona boca que són dos pous, quinze metres més amunt trobarem la mina més gran en recorregut. Aquesta última mina la podrem fer tota caminant sense tenir que portar material tècnic d’espeleologia, es reco-mana portar casc i llenterna.

Cavitats encara no trobades:

Cova de calcita, Balma dels moros, Cova de la Serra Dalmases, Cova de l’Infern, Cova de la Mar, Cova del Frare, Mina de ferro Josefina, Mina de ferro Maria P i, Mina de ferro Amàlia (al paratge anomenat Turó d’en Puig).

Demanen la col•laboració de totes aquelles persones que coneguin mines o avencs que no estiguin relacionats en aquest escrit, o que coneguin la ubicació d’alguna de les cavitats no trobades.

Brauli